LLETRA:

Pels vells carrers 
que resseguíem cada nit 
camí del somni i del desig, 
rere portes a on s'amaga l'infinit, 
imaginant el paradís. 

Sempre anàvem incendiant racons, 
les hores prou madures per explorar emocions, 
tot ho sentíem amb massa intensitat, 
creuant les lentes tardes d'aquella eternitat. 

Seguint els passos rere l'aire 
que ens arrossega lluny del món 
cremem encara naus i veles, 
ja mai estarem sols, 
mai estarem sols. 

Ocells errants cercant un nou destí, 
empeny el temps i ens fa seguir, 
el gust que guarden les hores sense fi, 
l'olor dels dies i les nits. 

Sovint avançàvem ignorant perills, 
la via era insegura en moltes estacions, 
alguns vam tancar amb clau molt abans de temps, 
el tren no tenia pietat al carrer "Soledad". 

Seguint els passos rere l'aire 
que ens arrossega lluny del món 
cremem encara naus i veles, 
ja mai estarem sols, 
mai estarem sols. 
mai estarem sols.Â