LLETRA:

Sento com parles
a mitjanit,
ressò d'aigües braves
als gorgs del perill,
els somnis traspassen
la llum del matí
i jeuen al pati
sota el voladís.

Fèiem bogada
dels anys mal escrits,
trèiem ferralla
d’ enmig dels camins.
Porto ara a casa
un tros de pastís
fet amb l'aroma
del teu somrís.

Trencant onades
a la pell del desig,
traient petxines
al sorral, entre els dits,
lliurant batalles
als turons dels teus pits,
encenent fogueres
que encara cremen,
foc del meu desig.