Des-de el respecte més absolut hem fet aquesta versió d’aquesta cançó del Llongue,
amic, sempre viuràs en record de les teves cançons.
LLETRA:
Quan el vent encara no ha esborrat
les petjades del darrer combat
i els somriures són ganyotes
entre lletges i idiotes
i no sé què estic fent
se m’ha omplert la boca de paraules
que ningú entén.
No sé fer miracles ni amb diners
de fet diuen que es fan amb no res
la paciència dels que s’han rendit
fa oblidar els projectes
i fa oblidar els amics
ja no queden agulles i no sonen
els meus “discos” antics
ja no corren llegendes ja no corren
trens de mitjanit.
I ara que el temps comença a escombrar
la pols del que mai no es farà
veig venir les coses
les dolentes i les bones
i pel que a mi fa
no espero de la vida més del què
em pot donar demà.
.
CRÈDITS:
Toni Grau: guitarres acústiqes, telecaster i veu.
Pere Ayala: lap steel i veu.
Freddy solves: teclats.
Michel Solves: bateria.
Mesclat i masteritzat a SIDI STUDIOS de Mataró per Michel Solves.
© i ℗ Microscopi 2023
