CAMÍ CAP A L’OBLIT

LLETRA:

El temps s’ho empassa tot
com un embut d’on ningú en surt,
la por ens tanca als ulls,
destí sense retorn.

Negant l’obvi dia a dia escrius
el camí cap al no-res i el fred oblit,
la negre nit que abraça el món ens diu
que res de bo ja quedarà per als teus fills.

Alça el cap, no ho sents?,
plora trist, com un nen.
Al teu forat, ningú et veu,
esperant el vent. 

Incapaç de capgirar el destí,
creix el silenci que adorm tots els sentits,
arriba el plor que trencarà el teu pit
i l’oceà serà un desert infinit. 

Omplint aquest gran buit,
vivim sense sentit. 

Negant l’obvi dia a dia escrius
el camí cap al no-res i el fred oblit,
la negre nit que abraça el món ens diu
que res de bo ja quedarà per als teus fills. 

Incapaç de capgirar el destí,
creix el silenci que adorm tots els sentits,
arriba el plor que trencarà el teu pit
i l’oceà serà un desert infinit.

Alça el cap, no ho sents?,
plora trist, com un nen.
Al teu forat, ningú et veu,
esperant el vent.