LLETRA:

Com un punyal
que travessa l’espatlla,
sento l’alè fred sobre el pit,
la lluna fa l’orni i s’amaga,
un llamp trenca el cel i esquerda la nit.

Dintre el meu cap
no hi ha lloc pel silenci,
murmuris estranys no em deixen en pau,
fent del repòs un somni impossible,
conjuro estels caiguts al pedrís.

Bufi vent, nevi o faci fred,
a l’àrtic o al desert, amb tu estaré.
Cec, maldestre, coix o amb esbufecs,
a trossos o sencer, et cuidaré.

Malgrat els déus ingrats
quan el regust
de la por ens emmordassa
l’olor del desig ens fa grinyolar,
t’estrenyo fort entre els meus braços,
som una llum que no es vol apagar.

Bufi vent, nevi o faci fred,
a l’àrtic o al desert, amb tu estaré.
Cec, maldestre, coix o amb esbufecs,
a trossos o sencer, et cuidaré.                                                                                            

Malgrat els déus ingrats
maldic els déus ingrat.

Bufi vent, nevi o faci fred,
a l’àrtic o al desert, amb tu estaré.
Cec, maldestre, coix o amb esbufecs,
a trossos o sencer, et cuidaré.                                                                                              

Amb tu estaré.