Fràgils,
som uns esers tan fràgils,
vivint en un terrari
exposats i absurds.

Fràgils,
ignorants mesells,
divaguem amb mantres
esperant la llum.

Escampant arreu bocins plens de dolor,
com miralls trencant la llum en mil colors.

Tan fràgils com un nuvol blanc
que el vent desfà sense pensar
si el sol demà s’hi voldrà amagar.

Fràgils,
amagant la por,
sota un munt d’escuses
ens fem els durs.

Escampant arreu bocins plens de dolor,
com miralls trencant la llum en mil colors.

Tan fràgils com un nuvol blanc
que el vent desfà sense pensar
si el sol demà s’hi voldrà amagar,
si el sol demà s’hi voldrà amagar.