LLETRA:

Com un estrip
enmig de la nit,
com una abraçada
en un cos malferit.

Tens la porta oberta
i veig el jardí,
i aquesta pluja eterna que no te fi...

Esperaré tranquil fins demà,
esperaré per tornar a començar.      

Tan fort colpeja
la por en el teu pit
que trenca l’esperança
i t’esmicola per dins.

Pero veig la llum que emana
del fons dels teus ulls,
com aquesta pluja eterna que no te fi...

Esperaré tranquil fins demà,
esperaré per tornar a començar.

Conjuro tots els sants
perque res et faci mal,
respiro alleujat
foragitant els mals esperits.   Â