El gos que jeu
als peus del teu llit
mira amb ulls d'home trist.

L'herba creix
al bell mig del jardí,
i ens guarda la llum de la nit.

Potser algun dia trobaràs el camí,
quan a la fi s’ens reveli el destí,
gravat a l’os dins la pols de la nit,
l'agulla del temps es doblegui a la fí.

Tan se val
si no véns amb mi,
tan se val, ja res em fa mal.

Era un cec,
mirant a la mort,
ocell ferit tan insignificant.

Potser algun dia trobaràs el camí,
quan a la fi s’ens reveli el destí,
gravat a l’os dins la pols de la nit,
l'agulla del temps es doblegui a la fi.