El gos que jeu
als peus del teu llit
mira amb ulls d'home trist.
L'herba creix
al bell mig del jardÃ,
i ens guarda la llum de la nit.
Potser algun dia trobarà s el camÃ,
quan a la fi s’ens reveli el destÃ,
gravat a l’os dins la pols de la nit,
l'agulla del temps es doblegui a la fÃ.
Tan se val
si no véns amb mi,
tan se val, ja res em fa mal.
Era un cec,
mirant a la mort,
ocell ferit tan insignificant.
Potser algun dia trobarà s el camÃ,
quan a la fi s’ens reveli el destÃ,
gravat a l’os dins la pols de la nit,
l'agulla del temps es doblegui a la fi.
