LLETRA:

Surto content de casa,
res té d'estrany
el sol que m'acompanya,
tebi em fa costat.

Camino sense presa
el camí és un ritual
mentre fan gatzara
uns pardalets al cap.

No és perdre el temps
deixar-se portar
no cal excuses,
no cal estranyar-se
sóc i seré com sóc.

A voltes penso
que la vida és un parany
a voltes sento
que viure és molt estrany
viure com penses
i pensar tal com sens
sembla molt fàcil
però et pot portar molt temps.

Boix equilibri
de viure el moment
els peus a terra
i el cos batut per el vent.

No és perdre el temps
deixar-se portar
lànguidament
no cal excuses
no cal estranyar-se.