No sé a on trobar aquell temps perdut
aquells moments de eufòria i de tempesta
potser envoltat d’aquells olors
oblido com sempre he caigut
víctima de la impaciència.

El cas és que estic ben perdut
quan miro enrere i veig aquest desert
potser pensava que era absurd
trobar el sentit d’aquest gran buit
a on la esperança és fugissera.

Cansat de caminar
cansat de vigilar, i mirar enrere
buscant raser per ser qui era
abans l’absurd
m’aboques a les tenebre.

Queda clar que estè molt lluny
aquell regust amarg i ple d’absència
ara que el sol surt pel seu lloc
no oblido com sempre he caigut
víctima de la impaciència.

Cansat de caminar
cansat de vigilar, i mirar enrere
buscant raser per ser qui era
abans l’absurd
m’aboques a les tenebres.