Vivim esperant
i esperant ens passa el temps,
un impuls fa bategar
la llum vermella en el meu cap.

Es fa estrany saber que estàs
a les portes del fracàs,
temps difícils de pair
pobre excusa per mentir.

Sempre hi ha un demà...

Amarg i obscè es el verí
que poc a poc supura mala llet,
sembla impossible predir que passar.

Seguim esperant
que arribi el final i tocar fons
sembla tan fosc el destí a dins del pou.

Sempre hi ha un demà...