LLETRA:

Buscant respostes
a on no hi ha res més que silencis.
Trucant a mil portes
esperant que alguna se m'obri.

Cercant la llum
a on la nit s’empassa les ombres.
Cremant així els dies
esperant la més dolça agonia.

La vida que se’n va
glop a glop s’està escolant,
sense saber mai què fer,
sense trobar-hi sentit.

Quan menys esperava
que la sort canviés el seu signe.
Vaig topar amb els teus ulls
i aquell somriure que em traspassava.
Canviant així el rumb
de l’atzar maliciós que em marcava.
Aixecant els meus dies
i la meva ànima solitària.

La vida que ha tornat
a il·luminar els meus despertars.
Res és perdut si ets tu,
tot esta bé quan hi ets tu...