Pels vells carrers
que resseguíem cada nit,
camí dels somnis i el desig,
rere portes a on s’amaga l’infinit,
imaginant el paradís.
Sempre anàvem incendiant racons
les hores prou madures per explorar emocions,
tot ho sentíem amb massa intensitat,
creuant les lentes tardes d’aquella eternitat.
Seguint els passos rere l’aire
que ens arrossega lluny del mon,
cremem encara naus i veles
ja mai estarem sols,
mai estarem sols.
Ocells errants cercant un nou destí,
empeny el temps i ens fa seguir.
El gust que guarden les hores sense fi.
l’olor dels dies i les nits.
Sovint avançàvem ignorant perills,
la via era insegura en moltes estacions,
alguns van tancar amb clau molt abans de temps,
el tren no tenia pietat al carrer “Soledad”.
Seguint els passos rere l’aire
que ens arrossega lluny del mon,
cremem encara naus i veles
ja mai estarem sols,
mai estarem sols.
ALTRES DISCS
Manual Nadir per a Nòmades Zenitals
