Petjades…

Inquiet, tastaolletes i tafaner, aprenent de tot i mestre de res.

Funambulista musical, poeta esquerp i fugisser, visc atrapat fangant textures de sons i de color, observant pel mirall del temps les llums i ombres dels paisatges interiors, capbussant-me en els més foscos racons a l’oceà de l’ànima, sense fer soroll, però sempre en l’eterna recerca, esperant que tot flueixi.

Arrossegat al fons sense pena, pujant al cel sense gloria, llarg trajecte, trànsit per un camí a on tot és incert. Acompanyant cantants de folk, rock, blues o jazz, ara i adés treballant en bandes, sempre composant cançons i a la fi ara també cantant-les.

Sense renunciar a res, resseguint el camí encara no escrit ara va el pas endavant, el vertigen al mig del remolí, el nu més cru, el salt al buit amb un definitiu mortal enrere i sense xarxa…

Del rastre del passat aquí n’hi va un tastet:

 

blogspot Niets Niuts

Poemari

Un

Marta’m,
anega’m al teu somni.
…dolç somrius
i guspireja el meu tresor,
els teus ulls ballant la nit.

Dos

Ínfim espai entre els cossos
a on aixeca el vol l’ocell,
rítmic batec d’ales i espatlles.

Mars de sal, Imperis d’onades,
Sempre resta,
humitat al giravolt de l’anima.

Tres

Colltorta ens creixia l'olivera.

Res hi fa la força.
No la podem mes i la deixem créixer.

Quatre

Ets tu,
el desig que trenca el somni.

Estrip a la humida flassada
que la meva solitud comparteix.

Cinc

Vas fugir enmig la nit
amb la mes dolça mentida.

Un bes, com a única penyora.

De fa tres dies,
que unes bragues negres,
oblidades,
acompanyen les cerveses
solitàries al congelador.

Sis

Tu ets terra.

Jo braç de mar
a on cap vaixell
mai hi navega.

 

 

Set

Quina cabriola genètica
etzibà el meu puny
al fons del passadís del teu cos?.

Pulsió al giravolt de l’avió,
hèlix que llaura els núvols.

Res no atura
l’àlgic símbol
que fa del teu cos
incontrolable adició.

Vuit

T’he pres
-furtiu com sóc-
sense recança.

Impuls d’onades
desbocà el temporal
a la teva mar en calma.

Pas casual, i breu estança,
del meu vaixell errant.

T’he pres
-corsari sóc-
de cada cor
m’enduc un tresor.

Nou

Feliç esclat del llampec!!!
…tot s’esvaeix,

tan sols queda
el tremor que commou l’aire.

 

 

Deu

La navalla
jeu impacient
damunt la taula.

Avui tindrà allò que més l’hi agrada.

Incaut amant,
gota a gota es dessagna
tot buscant una paraula.

Once

Arquejà el pont de somrís,
càndid,
a les balsàmiques aigües.

Sortilegi que fa sabonera
a la darrera bugada d’amor.

 

Dotze

Trufat és
l’amor als teus ulls.

Ullfadat de dolç
sóc onada goluda
empaitant-te lluna.

 

 

Tretze

Tot es tan fràgil!

El teu amor al meu cor
hi fa la trencadissa.

Catorze

L’amor etziba aquesta solitud encoberta.

El silenci és fet
de preguntes sense resposta.

Quinze

Ocell traït.

A on són ara
les tèbies platges d’ocre destí?

Alienat i sol,
la mar s’asclà.

Lluny era ja el foc de l’estiu.

Setze

Cremo l’os que no vull,
beso el perill fet d’absència i tempesta.

Que no s’atura l’agulla
al telescòpic rosec de la por
i el cavall del temps s’esmuny,
passadissos enllà,
per la fonedissa gàbia del pèndol.

Disset

Mar de fons
s’endugué la sorra
a l’ocre platja del teu cos.

Ara resta,
esculls tan sols,
un impossible silenci
que gronxa els records.

Somni de bosc.

Somni de bosc.

Fugitius paratges del teu cos,
furtiu manyac , humitat a l’aire,
verd acaronat pel sol,
ombra i contrast, aigua....

La font,
llave dolç que treu la set.

Somni de mar.

Somni de mar.

Olor de sal remor d’onades
humildes agulles traspassen el cor,
impossible silenci, va i ve d’algues
a la casa del peix i del cranc.

Remor de sorra,
entre l’aigua fuig i corre.

Camí de roques, escull , esclat d’escuma,
gust de sal, hi tens el mar a la pell

Somni d’avions.

Somni d’avions.

Vol rasant al teu cel,
hèlix, giravolt al sol,
empenta a l’aire
i estrip al núvol de llençols.

Plaer de l’últim vol,
aterrant ben suau
resseguint la pista pel teu cos.

Somni de crancs.

Somni de crancs.

Rèptils,
escorpins i verí a la sang.
horòscops absurds.

Inqüestionable fet
que rosego amb la calma del pres.

Serp, verí.
la mossegada en mig del croissant
vius en perill si estàs prop de mi.

Somni de braus.

Somni de braus.

Sublimació, acte, cursa, festa,
ritus carnal
del drap roig per la sang.

No hi ha amor,
només deler del perill
de sortir-ne ferit amb l’estoc.

Sol i ombra,
colors suats, fortor de sang.
res més anuncia el tamborí.

Sol.

A la fi
faig costum d’estar sol.

Aconseguim just
tot allò que no es vol.

Cada nit
pacient despullo
lluna i safirs del seu dol.

A l’estudi.

Virolles de records
i més d’un quadre inacabat.

Somric mirant
les estampetes
d’aquell sant cansat.

La porta de la mort
és una ullada a un pou massa fosc.
Fugaç retorno a la vida
a l’últim esclat de color.

No cal...

La mà demana
sota el nevat carboncle
i ara el tresor s’empassa.

Que vols ara?
si no tens prou anys
per tindre secrets ni guardar-me’n.

Pren el que hi ha,
potser demà
res quedarà.