No és estrany que fugint dels atzucacs de la vida acabem atrapats a la teranyina del temps, fràgils, impotents, engolits dins l’implacable solitud que abraça el món. Sovint som titelles a les mans del destí, sovint som fulles seques que arrossega el vent.
CRÈDITS:
Toni Grau: guitarra i veu.
Pere Ayala: guitarra i cors.
Freddy solves: teclats.
Michel Solves: bateria.
César Garrido: baix.
…i la col•laboració de:
Albert Pedragosa: cors.
Gravat, mesclat i masteritzat a SIDISTUDIOS de Mataró per Freddy Solves i Michel Solves.
© i ℗ Microscopi 2021
LLETRA:
És un joc, un ritual,
ginebre i cavall
a la llum dels fanals,
ets la reina del ball,
l’estrella del mal
dels carrers del raval.
Dies que passen igual que les nits
apilant mentides al sac de l’oblid.
Ets el somni gelat,
el silenci obligat
que traspassa el meu pit,
mig trencat el vestit
que et treus amb despit
inundant-te de nit.
Passen els anys i segueixes aquí,
perquè he de seguir dient-te que si?.
Estel esquinçat a la barra del bar,
joguina trencada a les mans de l’atzar.
Ets L’oracle mesquí,
L’estàtua de sal
de somriure trencat,
una lluna de Mart
un satelit perdut
solitari a l‘espai.
Dies que passen igual que les nits,
apilant mentides al sac de l’oblid.
Estel esquinçat a la barra del bar,
joguina trencada a les mans de l’atzar
vestida amb la pols dels somnis robats,
furgant les ferides del temps estripat.
