Llarg febrer,
el vent s’endú l'últim alè,
darrer calfred enmig la nit.

Miro el cel,
un raig de llum, un tros de blau,
rere la pluja vaig dansant.

Sé molt bé que passarà,
al final el vent se’n va
i el seu record s'esborrarà.
S’amaga el sol núvols enllà,
i jo el miro d’atrapar,
invoco al cel sense parar.

Vent absurd,
caprici obscur d’un deu vençut,
em tornes boig i em fas lluitar.

Sé molt bé que passarà,
al final el vent se’n va
i el seu record s'esborrarà.
S’amaga el sol núvols enllà,
i jo el miro d’atrapar,
invoco al cel sense parar.

Ull fadat segueix cridant el mar,
trencant onades contra el far.

Sé molt bé que passarà,
al final el vent se’n va
i el seu record s'esborrarà.

Boig perdut, enmig la boira que m’atrapa,
dins el seu cos humit la vida m’esgarrapa.