Quan la llum se'n va
surts sempre a caçar,
animal en zel
flairant àvid la sang,
surts entre les ombres despietat.

Com pots viure
mirant els ulls que et mostren
el monstre del mirall,
tan cec estàs,
no veus el dol que escampes
sembrant el teu fracàs?
Arrogant, treus pit i et vantes
de les vides que has trencat.

Dèbil i mesquí
escups el teu verí
fent servir la força
no saps altre camí,
surts entre les ombres despietat. 

Com pots riure
mirant els ulls que et mostren
el monstre del mirall,
tan cec estàs,
no veus el dol que escampes
sembrant el teu fracàs?

Com pots creure
que tot el que t'emportes
et sortirà de franc,
tan boig estàs
que insensible el dol escampes
sembrant el teu fracàs.
Arrogant, treus pit i et vantes
de les vides que has trencat.
és la ignorància del teu cor despietat.