Et truco i no hi ets,
et parlo i no m’entens
estàs tant lluny.
Et miro i no em veus,
et toco i no em sents
no estem gens bé.v

Em tractes com si fos
una pedra en el camí
un mal àugur.
Paradoxes del destí,
fas del dogma un paradís,
ets un mal son.
 

Trencant la nit com una cuca de llum
follet dansant enmig del fum.
A la foguera dels esperits vençuts
crema tot el que has tingut,
perds el nord i encens mes foc.

Fugint del que et fa mal,
negant el pa i la sal,
no fas ni un pas.
Corregint els vells errors,
o canviant de direcció,
no vals ni un ral.

Trencant la nit com una cuca de llum
follet dansant enmig del fum.
A la foguera dels esperits vençuts
perds el nord i encens mes foc.
Dins la gàbia del teu altar
et creus la ma que fa i desfà.
A la foguera dels esperits vençuts
crema tot el que has tingut,
perds el nord i encens mes foc.
Â