LLETRE:

Com tèbies llums a un horitzó llunyà
transpiren vells records perduts envà,
suren sobre un mar ara calmat
a on molts vaixells abans s’hi han enfonsat.

Conjura el temps els vells presagis
que escrits amb sang
van segellar el destí.
S'emporta el vent el pas dels savis
i la remor del que diran.

Foc ritual cremant dins el meu cap
estrall i dol d’un temps ara passat.

Conjura el temps els vells presagis
que escrits amb sang
van segellar el destí.
S'emporta el vent el pas dels savis
i la remor del que diran.

Si estic abatut em fas volar.
Quan la llum se'n va tu ets el meu far.
Si estic perdut em dons la ma.
Quan estic molt lluny em véns a buscar.

...i em fas volar, ets el meu far.