LLETRA:

Segueixo la llum rere un rastre absurd,
enganyo la por com un vell tafur.


Escupo la fel pels dies que vindran,
maltracto el meu cos són dies ben estranys.

Sóc un home sol de silenci amarg,
mentre el sol se'n va carrerons enllà.


Ens creiem gegants, tan lluny del fang,
dèbils humans en un circ banal,
jugant inconscients com éssers immortals,
teixint el destí amb les nostres mans.


Segueixo la llum rere un rastre absurd,
enganyo la por com un vell tafur.


Sóc un home sol de silenci amarg,
mentre el sol se'n va carrerons enllà.