És un joc, un ritual,
ginebre i cavall
a la llum dels fanals,
Ets la reina del ball,
l’estrella del mal
dels carrers del raval.
Dies que passen igual que les nits
apilant mentides al sac de l’oblit.

Ets el somni gelat,
el silenci obligat
que traspassa el meu pit,
mig trencat el vestit
que et treus amb despit
inundant-te de nit.
Passen els anys i segueixes aquí,
per què he de seguir dient-te que si?
Estel esquinçat a la barra del bar,
joguina trencada a les mans de l’atzar.

Ets l’oracle mesquí,
l’estàtua de sal
de somriure trencat,
una lluna de Mart,
un satèl•lit perdut
solitari a l‘espai.
Dies que passen igual que les nits,
apilant mentides al sac de l’oblit.
Estel esquinçat a la barra del bar,
joguina trencada a les mans de l’atzar
Vestida amb la pols dels somnis robats,
furgant les ferides del temps estripat.