Els dies se'n van
com un suau llevant,
eixugant la sal
dels teus peus cansats.

Murmura el vell amant,
diu que mai és tard
per cridar ben fort
tot el que ha estimat.
El silenci és un punyal,
no és amor si no fa mal.

Veig com passa
un gat pel terrat,
veig finestres
amb furtius amants,
veig com juguen
els ocells distants,
veig la lluna,
lluny del sol errant,
que guarda el cel dels ignorants.

Juga el sol encès
entre els núvols blancs,
sobre els teus cabells
brillant com cristalls.


Sento gent cridant
de patis llunyans,
el brogit que fan
porta olor de fang,
vola intens sobre el meu cap,
el verí d'un temps amarg.

Veig com passa
un gat pel terrat,
veig finestres
amb furtius amants,
veig com juguen
els ocells distants,
veig la lluna,
lluny del sol errant,
que guarda el cel dels ignorants.