El temps se'n va,
balla l'agulla marcant el pas
del camí que vaig triar.
Som ignorants,
estels creuant un cel llunyà,
imaginant el que vindrà.

Jugant impacients
en tot moment,
jutjant malament
a tanta gent.

Creiem ser grans
érem déus al mig del fang,
altius, cridant l'amor envà.
Vam perdre el rumb
mirant enllà, obviant la mà
que ens guiava en el passat

Impotent enuig,
també has caigut,
ja no pots mentir,
no pots fugir.

Llanço crits al vent entre la gent.
Alço els ulls i veig l'esquerda al temps.
Maleïda por, el seu verí
creix en la foscor, trenant mesquí
el meu destí.

Impotent enuig,
també has caigut,
ja no pots mentir,
no en pots fugir.